Projecte educatiu de centre

Isntitució. Característiques. Definició.

Funció i objectius del centre o institució

Projecte educatiu de centre

 

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

 

EMA ARSENAL

 

ESCOLA MUNICIPAL D'ART ARSENAL

 


PREÀMBUL

 

El projecte curricular de centre és el que estableix les intencions i opcions educatives generals que pren el nostre centre i la seva concreció en els diversos cicles, etapes i ensenyaments que s’hi imparteixen, tot basant-se en les lleis i normes educatives que dicta l’administració educativa, Decret 304/1995, de 7 de novembre , Ordre ENS/59/2002, de 4 de març, i el projecte educatiu de la nostra escola.

 

El projecte curricular ha d’estar sempre adaptat a la realitat sòcio-cultural de l’alumnat de l’escola, i les activitats acadèmiques que s’hi organitzen han d’estar sempre orientades a l’objectiu fonamental de la formació integral dels alumnes. Les seves prescripcions orienten i obliguen a tot el professorat del centre.

 

Les activitats acadèmiques de la nostra escola inclouran tres aspectes fonamentals: les activitats docents (incloent la fase de formació pràctica i l’organització del projecte o obra final) l’acció tutorial i el sistema d’avaluació.

 

 


 

L’ACTIVITAT DOCENT

 

 

Ensenyaments que l’Escola Municipal d’Art Arsenal imparteix

 

L’Escola Municipal d’Art Arsenal és un centre educatiu d’ensenyament secundari post-obligatori que imparteix, cicles de formació especifica d'arts plàstiques i disseny:

 

  1. Cicles formatius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny

  2. Cicles formatius de grau superior d’arts plàstiques i disseny

 

Art. A Contextualització del objectius generals dels cicles formatius d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà i grau superior

 

 

D’acord amb el que estableix el Departament d’Educació, els cicles de formació específica d'arts plàstiques i disseny tindran per finalitat proporcionar als alumnes una formació de qualitat necessària per:

 

a) Assolir la competència artística i professional característica de cada títol i garantir la qualificació dels futurs professionals de l'àmbit de les arts plàstiques i el disseny.

 

b) Respondre a les demandes derivades dels avenços tecnològics amb una actitud oberta envers les possibilitats expressives de cada material, suport i procediment tècnic.

 

 

c) Conèixer l'organització i característiques del sector artístic corresponent, la legislació laboral i els mecanismes d'inserció professional.

 

d) Coordinar-se amb altres professionals per al treball en grup i en equips pluridisciplinars.

 

e) Adquirir els coneixements i habilitats necessàries per treballar en condicions de seguretat i prevenir possibles riscos derivats de les situacions de treball.

 

f) Afavorir la creativitat, inherent a qualsevol activitat plàstica o de disseny i principal factor de valoració de l'obra artística.

 

g) Difondre el coneixement del patrimoni artístic de Catalunya.

 

h) Adquirir capacitat d'investigació i recerca en els diferents camps artístics.

 

i) Desenvolupar l'activitat artística professional amb respecte al medi ambient i al medi cultural.

 



 

  • Cicles formatius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny.

    Famílies:

    Els cicles de formació específica de grau mitjà tenen per objectiu capacitar els alumnes per a l'exercici d'una activitat artística professional determinada, mitjançant l'adquisició i domini de les tècniques artístiques i del coneixement dels materials i eines necessaris per tal d'executar els treballs propis del seu ofici.

 

L’Escola imparteix cicles formatius de grau mitjà d’arts plàstiques i disseny de les famílies de:

 

  1. Disseny gràfic

  2. Joieria d’art

 

 

Aquest professional podrà oferir solucions creatives a partir d’una formació basada en disciplines sobre coneixements artístics i plàstics, i sobre tècniques, procediments i materials, tant actuals com tradicionals. El disposar també d’una visió àmplia sobre les pròpies possibilitats expressives, d’un esperit experimentador, i d’una capacitat de raonament sobre el fet artístic, és el que qualifica el treball d’aquest professional per a la concepció i realització de projectes de revestiments murals.

 



 



 

  1. Cicle formatiu de gr

    1. Cicle formatiu de grau mitjà de revestiments murals (fam. Arts aplicades al mur)

      El cicle de revestiments murals està orientat a formar professionals en l’àmbit de la intervenció mural en tot tipus de revestiments per a espais i elements de les construccions. L’aplicació del revestiment és múltiple, abasta des de consideracions d’índole decorativa a també funcionals, i contribueix a qualificar les condicions ambientals i estètiques d’espais i d’edificis.

    au mitjà de terrisseria (fam. Ceràmica artística)

    Aquest cicle de formació específica té la finalitat de formar professionals capaços de realitzar formes ceràmiques.

 

El seu camp d'aprenentatge abasta des de la primera manipulació del fang fins a la cocció, passant per un seguit de processos, manuals i mecànics.

 

La terrisseria és part de la família de la ceràmica artística. L'artista terrisser, sempre atent a la dinàmica de l’entorn, en el seu treball, sovint autònom, ha de manifestar la seva capacitat creativa. L'altre tret que el caracteritza és la capacitat de treballar tècniques mil·lenàries amb procediments de la més darrera actualitat.

 

La nostra cultura valora molt les peces de terrissa tradicional, per les seves formes, utilitats i com a mostra singular d'una identitat diferenciada.

 

Els recursos tecnològics permeten elaborar objectes ceràmics de tot tipus i superar les dificultats més complexes. Aquests avenços tecnològics permeten als artistes elaborar peces de terrisseria amb majors possibilitats creatives i innovadores. En aquest context l'objectiu d'aquest cicle és propiciar un aprenentatge que conciliï tradició i modernitat, teoria i pràctica i funcionalitat i estètica.

 



 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà d’autoedició (fam. Disseny gràfic)

 

Aquest cicle té la finalitat de formar professionals capaços de portar a terme treballs d’autoedició. En l'autoedició es fa evident la immediatesa entre idea i producte, projecte i realització.

 

La difusió que fa una empresa del seu producte/servei es basa necessàriament en la comunicació, de la qual n'esdevé suport bàsic el material gràfic. L'elaboració d'un producte reeixit demana una capacitat de síntesi entre creativitat i aprofitament imaginatiu dels recursos. A l'autoeditor li escau conciliar tècnica i art.

 

L'autoedició comporta tant la coneixença dels mitjans informàtics com l'ús eficient de les convencions normatives, i ambdós es renoven constantment. Per la qual cosa, caldrà que l'autoeditor faci evident la voluntat d'incorporar a la seva pràctica habitual les innovacions que es produeixin en aquests àmbits.

 



 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà de procediments de joieria artística (fam. Joieria d’art)

 

Aquest cicle de grau mitjà està orientat a formar professionals de l'àmbit de la joieria d'art per tal que coneguin i desenvolupin les activitats i oficis propis d'aquest sector artístic, especialment els procediments de joieria.

 

El cicle de Procediments de joieria artística té la finalitat de formar professionals capaços de confecció de joies, resoldre les qüestions d'interpretació del disseny i de la seva realització tècnica. L'esmentat professional crea joies bàsicament, per a l'ornament personal. Empra metalls nobles: or, argent, i d'altres materials que també són manipulats amb processos semblants.

 

La joieria aglutina procediments que es desmembren, a la vegada, en altres oficis autònoms, i que han consolidat i alhora enriquit fins avui dia, el nostre patrimoni artístic i cultural. Aquestes professions mantenen un mateix nexe: la joia -- la joia amb encasts per fixar les gemmes, la joia amb gravats artístics, la joia amb esmalts, la joia amb parts cisellades.

 

La formació dels professionals de la joieria ha de ser àmplia, ha de proporcionar un bon nivell artístic i tecnològic que els faciliti la inserció en l'àmbit de la joieria d'art, permetent-los dur a terme amb eficàcia i professionalitat, tot tipus de peces.

 



 

  • Cicles formatius de grau superior d’arts plàstiques i disseny.

    Famílies:

 

Els cicles de formació específica de grau superior tenen per objectiu capacitar els alumnes per a l'exercici d'una activitat artística professional determinada que permeti efectuar treballs artisticotècnics amb responsabilitat de projecció, coordinació i realització i, així mateix, desenvolupar amb autonomia la gestió tècnica, assumint, si escau, la gestió organitzativa i la dels recursos humans.

 

L’Escola imparteix Cicles Formatius de Grau Superior d’Arts Plàstiques i Disseny de les famílies de:

 

  1. Ceràmica artística

  2. Disseny Gràfic

  3. Joieria d'Art

 

  1. Cicle formatiu de grau superior de ceràmica artística (fam. Ceràmica artística)

    Aquest cicle de formació específica té per finalitat formar professionals amb un ampli coneixement tècnic, artístic i cultural, capaços de realitzar formes ceràmiques amb creativitat i expressivitat. El seu camp d'aprenentatge abasta des de la primera manipulació del fang fins a la cocció, passant per un seguit de processos, manuals i mecànics.

 

L'art ceràmic és ple de tradició i en els últims anys ha passat de ser un mitjà de caire artesanal a un mitjà contemporani d'expressió personal. Aquesta tendència ha propiciat llibertat estètica i creativa a l'artista que enriqueix la ceràmica amb sensibilitat plàstica i capacitat de creació i d'investigació de materials, textures i formes.

 

La formació d'aquests professionals ha de ser versàtil i àmplia, idònia per proporcionar un bon nivell artístic i tecnològic que els capaciti per concebre i executar diferents projectes de ceràmica, tant artístics com utilitaris i desenvolupar la seva tasca de tal manera que puguin competir amb eficàcia en el mercat de l'art i de l'artesania.

 



 

  1. Cicle formatiu de grau superior de gràfica publicitària (fam. Disseny gràfic)

 

Aquest cicle té la finalitat de formar professionals de la gràfica publicitària capaços de dissenyar un producte que esdevingui nexe d'unió entre un bé o servei i els seus destinataris. Vinculada la difusió gràfica des de temps molt remots al progrés de la humanitat, té en l'actualitat una importància de primer ordre com a dinamitzadora de l'activitat productiva. Si bé el professional de la gràfica publicitària atén preferentment les necessitats de comunicació de la indústria, incorpora també el seu punt de vista creatiu i artístic a altres sectors, sobretot el terciari. En qualsevol cas els coneixements interdisciplinaris i globalitzadors d'aquests tècnics els permeten sintonitzar amb una àmplia demanda.

 

 

 

La dinàmica d'avenços en la gràfica publicitària requereix una destresa constantment revisada en tecnologia informàtica i una actitud oberta a qualsevol innovació. En aquest context, l'objectiu d'aquest cicle de formació específica és portar a terme un aprenentatge que conciliï tradició i modernitat, teoria i pràctica i tècnica i estètica.

 

 

 

  1. Cicle formatiu de grau superior de joieria artística (fam. Joieria d’art)

 

El cicle de Joieria artística té com a finalitat formar professionals capaços de: crear joies amb un llenguatge personal i innovador, i de resoldre els condicionaments tècnics de les peces. En l'actualitat la joieria pot ser entesa com a art final. Des d'aquesta perspectiva es creen i elaboren preferentment peces úniques i es potencien tots els aspectes relacionats amb l'expressió creativa de l'artista, estaríem, doncs, davant de les joies d'autor.

 

L'objectiu del present cicle és oferir uns aprenentatges que atenguin les vessants constitutives del procés de treball en l'àmbit de la joieria artística: els continguts culturals, els procediments que desvetllen la creativitat i la intuïció personal, i els que aporten els fonaments tècnics i tecnològics que permetran desenvolupar, de forma factible, projectes i dissenys.

 

 

 

Art. B Objectius generals i seqüenciació dels continguts

 

 

 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà de revestiments murals (fam. Arts aplicades al mur)

 

  • Identificar els períodes històrics i les manifestacions artístiques significatives de l’àmbit de les arts aplicades al mur.

  • Emprar els mètodes de creació, elaboració i reproducció dels revestiments murals tradicionals i actuals.

  • Dur a terme projectes de revestiments murals.

  • Aplicar les tècniques de modelatge i buidatge.

  • Adequar-se a les propostes de treball encomanades, valorant els aspectes artístics, tècnics, organitzatius i econòmics.

  • Interpretar amb sensibilitat creativa i habilitat tècnica qualsevol tipus de projecte de revestiment mural.

  • Resoldre els inconvenients tècnics que puguin sorgir procurant sempre una incidència positiva en el medi ambient.

  • Parar esment a les especificacions tècniques dels equips i de la maquinària, i organitzar-ne les mesures de manteniment.

  • Defensar raonadament els projectes.

  • Evolucionar contínuament en l’exercici de la professió, tant en el treball individual com en el d’equip.

  • Conèixer-se a través de la pròpia pràctica creativa i de les possibilitats de comunicació amb l’entorn.

  • Experimentar amb procediments i materials i aportar els resultats a les creacions.

  • Confegir un banc de dades sobre associacions, fires, mostres i mercats d’art.

  • Complir la normativa sobre el tractament i l’eliminació de residus per tal que aquests no incideixin negativament en el medi ambient.

  • Familiaritzar-se amb el marc jurídic, econòmic i organitzatiu que regula l’activitat professional i els drets i deures que afecten les relacions laborals.

 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà de terrisseria (fam. Ceràmica artística)

 

  • Situar en l'espai cultural i en el temps històric objectes ceràmics.

  • Interpretar la informació gràfica i escrita dels projectes.

  • Produir terrissa de manera manual, mecànica i mixta.

  • Investigar formes, acabats i decoracions per tal d'assolir resultats personalitzats.

  • Preparar les pastes i formular esmalts.

  • Utilitzar el sistema de reproducció de peces seriades.

  • Resoldre els problemes artístics i tècnics del procés d'elaboració.

  • Enfornar i tenir cura de la cocció de les peces.

  • Cercar i interpretar informació tècnica com a suport del treball i factor d'actualització dels coneixements.

  • Aplicar les especificacions tècniques dels equipaments i maquinària per tal de mantenir-los tothora operatius.

  • Relacionar les capacitats creatives amb les habilitats i els coneixements tècnics.

  • Utilitzar les mesures per tal que els processos de realització no incideixin negativament en el medi ambient.

  • Fer ús del marc legal, econòmic i organitzatiu que regula i condiciona l'activitat professional.

  • Utilitzar un mètode de treball adequat amb la finalitat d'afavorir el rendiment en el treball.

 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà d’autoedició (fam. Disseny gràfic)

 

  1. Identificar els fonaments teòrics, tècnics i pràctics de l'autoedició.

  2. Resoldre creativament situacions professionals vinculades a l'autoedició.

  3. Usar amb propietat la terminologia específica.

  4. Fer servir correctament l'utillatge i material i tenir cura del seu manteniment i conservació.

  5. Seleccionar en cada cas els mètodes de treball més adients per obtenir el millor resultat.

  6. Prendre les mesures preventives per tal de no incidir negativament en el medi ambient.

  7. Familiaritzar-se amb el marc legal i econòmic que regula l'activitat productiva, així com els drets i les obligacions que afectin les relacions laborals.

  8. Interpretar projectes.

  9. Tenir coneixements dels fonaments tècnics i pràctics de l'edició, per tal de resoldre positivament les qüestions que la pràctica professional planteja.

  10. Mostrar domini dels sistemes propis i els coneixements dels àmbits gràfics.

  11. Disposar d'una capacitat oberta que li permeti assimilar els canvis tecnològics que s'incorporen als procediments de treball, adaptant-se a la seva constant evolució.

  12. Dominar les tècniques gràfiques industrials, les normatives legals i el tracte personalitzat als clients, per poder gestionar un negoci d’Autoedició obert al públic.

  13. Familiaritzar-se amb el marc legal i econòmic que regula l'activitat productiva, així com entendre i reconèixer els drets i les obligacions que afecten les relacions laborals.

  14. Establir mecanismes de defensa contra condicions de treball agressives a la salut personal i/o col·lectiva.

  15. Sensibilitzar-se sobre els efectes que determinats treballs produeixen en el medi ambient i prendre mesures per un evitar-ne la nocivitat.

 

  1. Cicle formatiu de grau mitjà de procediments de joieria artística (fam. Joieria d’art)

 

  • Reconèixer els trets més significatius dels períodes històrics i de les manifestacions artístiques de l'àmbit de la joieria d'art.

  • Ser conscient del valor històric i patrimonial de les joies.

  • Atendre les noves formes d'expressió artística en el disseny de peces de joieria.

  • Utilitzar els recursos gràfics adients per al dibuix de les joies.

  • Conjuminar els aspectes creatius, tècnics i econòmics en la realització dels prototips de joieria.

  • Aplicar les eines, les tècniques i els procediments propis de l'ofici de joier.

  • Tenir cura de la recuperació dels metalls nobles.

  • Planificar la feina tenint en compte: l'economia del temps i els materials, l'estudi de costos i la comercialització entre d'altres.

  • Interrelacionar la creativitat, les habilitats i els coneixements tècnics, tant en el treball individual com en equip.

  • Emprar un mètode de treball que afavoreixi el rendiment productiu i la qualitat dels productes.

  • Incorporar a l'activitat professional la informació que ofereix l'entorn.

  • Reconèixer la vàlua de les joies i fer-ne una taxació.

  • Identificar els circuits comercials i de mercat dels metalls nobles.

  • Distingir les associacions i gremis de la joieria d'art.

  • Respectar les normes de seguretat del taller.

  • Familiaritzar-se amb el marc jurídic, econòmic i organitzatiu que regula l'activitat professional i el drets i deures que afecten les relacions laborals.

 



 

  1. Cicle formatiu de grau superior de ceràmica artística (fam. Ceràmica artística)

 

  • Realitzar projectes ceràmics.

  • Valorar les propostes de treball en tots els aspectes tècnics, artístics, econòmics i organitzatius

 

per aconseguir un òptim resultat.

 

  • Investigar materials, formes, acabats i decoracions per tal d'assolir resultats personalitzats.

  • Dur a terme els processos d'elaboració ceràmica, mitjançant les diferents tècniques.

  • Plasmar idees en volum utilitzant els materials i acabats idonis.

  • Resoldre els problemes artístics i tècnics que es plantegin durant el procés de projecció i de realització.

  • Cercar informació tècnica i artística com a suport del treball.

  • Actualitzar els coneixements i demostrar interès per les recerques i innovacions que poden enriquir el desenvolupament de la professió.

  • Valorar tendències artístiques derivades de l'evolució tecnològica i cultural.

  • Estar al corrent de l'actualitat de l'art i de l'organització d'exposicions i la difusió d'obres artístiques.

  • Usar els equipaments i la maquinària i tenir cura de les seves característiques per tal de mantenir-los tothora operatius.

  • Utilitzar mesures preventives per tal que els processos i materials que intervenen en la producció ceràmica no incideixin negativament en el medi ambient.

  • Emprar mètodes de treball adequats amb la finalitat d'afavorir el rendiment laboral.

  • Fer ús del marc jurídic, econòmic i organitzatiu que regula i condiciona l'activitat professional.

 

  1. Cicle formatiu de grau superior de gràfica publicitària (fam. Disseny gràfic)

     

 

  • Reconèixer els fonaments i l'abast del disseny gràfic.

  • Atendre els aspectes gràfics, comunicatius, tècnics, organitzatius i econòmics de la pràctica professional.

 

  • Valorar els imperatius i condicionants d'una determinada proposta de treball.

  • Mostrar creativitat i personalitat crítica i conceptual.

  • Assimilar els canvis tecnològics i dels procediments de treball de la gràfica publicitària.

  • Usar amb competència els instruments i els mètodes propis de la professió.

  • Utilitzar adequadament la terminologia específica.

  • Interpretar les especificacions tècniques del material i organitzar-ne les mesures de manteniment.

  • Rendibilitzar eines, materials i instal·lacions.

  • Interessar-se per l'experimentació tècnica i conceptual.

  • Ser conscient de l'abast de la normativa reguladora de l'activitat productiva així com dels drets i deures en les relacions laborals.

  • Integrar disseny, execució, organització, gestió i control del procés de la producció gràfica.

  • Ser curós en tot allò que faci referència a la salut personal, col·lectiva i ambiental.

 

 

 

 

 

  1. Cicle formatiu de grau superior de joieria artística (fam. Joieria d’art)

 

  • Reconèixer els trets més significatius dels períodes històrics i de les manifestacions artístiques de l'àmbit de la joieria d'art.

  • Argumentar amb aportació de documentació el concepte dels dissenys i el seu valor funcional i estètic.

  • Incorporar la informació que ofereix l'entorn i seleccionar-la amb judici crític.

  • Fer un seguiment de les innovacions i noves propostes en l'àmbit del disseny i de l'art així com també de les noves tecnologies susceptibles d'incorporar-les a l'àmbit de la joieria.

  • Personalitzar els projectes de joieria fent una aportació creativa en els dissenys.

  • Emprar el llenguatge de la projecció per tal d'aconseguir el resultat òptim en cadascun dels projectes.

  • Valorar la càrrega conceptual i expressiva que ha de tenir la joieria d'autor.

  • Resoldre els problemes artístics i tècnics que es plantegin durant el procés de projecció i de realització.

  • Distingir els processos industrials requerits en la fabricació dels dissenys.

  • Coordinar l'equip de treball i l'organització i distribució de tasques.

  • Fer propostes adients d'acord amb els condicionaments de la comanda.

  • Aplicar els procediments i tecnologia propis de l'especialitat i resoldre els problemes tècnics que es plantegin.

  • Reconèixer la vàlua de joies i fer-ne una taxació.

  • Identificar els circuits comercials i de mercats dels metalls nobles i gemmes.

  • Distingir les associacions i gremis de la joieria d'art.

  • Experimentar amb nous procediments i tècniques i aportar els resultats a les creacions.

  • Complir la normativa sobre el tractament dels materials i l'eliminació de residus a fi que aquests no incideixin negativament en el medi ambient.

  • Familiaritzar-se amb el marc jurídic, econòmic i organitzatiu que regula l'activitat professional i els drets i deures que afecten les relacions laborals.

 



 



 

Art C Organització i programació dels cicles

 

 

  1. Els mòduls

    La concreció curricular de cada mòdul és una de les tasques més decisives del professor. L'èxit del procés d'ensenyament-aprenentatge depèn en gran manera del fet que qui ha de conduir aquest procés aclareixi prèviament els objectius i programi sistemàticament els aspectes següents:

 

 

 

  • què ha d'aprendre l'alumne o alumna (continguts),

  • en quin ordre (seqüència),

  • amb quin objectiu (capacitat final dels alumnes),

  • com (metodologia),

  • amb quins mitjans (llibres, quaderns, noves tecnologies, altres materials),

  • amb quins criteris d'avaluació.

 

 

El programa del mòdul esdevé així una carta de navegació, un instrument pràctic i públic que permet al professor fer les seves programacions d'aula, i a tots els agents educatius (direcció, professors, pares i alumnes) conèixer en cada moment on es troben els alumnes respecte al rumb previst, quines correccions generals cal plantejar-se i quins mecanismes d'ampliació, reforç o adaptació cal posar en marxa.

Cada professor realitzarà el desenvolupament del la programació dels mòduls, tenint en compte els següents criteris:

 

1 Plantejament. Programació general del Cicle

 

                    • Documentació relativa a la programació

 

La documentació relativa a la programació de cada mòdul serà adjuntada al projecte curricular de centre, així com el programa de coordinacions entre mòduls d’un mateix cicle i entre mòduls de diferents cicles.

 

  • Revisió de la programació

 

Les programacions dels mòduls de cada cicle que l’Escola imparteix seran revisades després de finalitzar cada curs acadèmic, per tot el Claustre de professors. Les modificacions que el Claustre consideri oportunes, així com la dinàmica en la coordinació entre els diferents mòduls, es recolliran en un document que haurà de ser aprovat pel Consell Escolar del Centre a l’inici del curs següent.

 

    1. Objectius del cicle:

      1. Objectius generals

      2. Objectius del primer curs

      3. Objectius del segon curs

    2. Continguts:

      1. Continguts del primer curs

      2. Continguts del segon curs

    3. Activitats:

      1. Activitats a l’aula

      2. Activitats fora de l’aula

    4. Temporització dels continguts i de les activitats

    5. Materials i recursos per al desenvolupament del mòdul

    6. Metodologia

      1. Principis metodològics i/o didàctics

      2. Aplicació del plantejament a les Unitats de Programació (i/o treballs específics)

      3. Aplicació del plantejament a l’experimentació

    7. Avaluació

      1. Què és l’avaluació

      2. Criteris d’avaluació

      3. Avaluació del procés d’aprenentatge

      4. Avaluació del procés d’ensenyament

    8. Propostes transversals

      1. Entre el mòdul i altres mòduls del l'àrea

      2. Entre el mòdul i altres mòduls del cicle

      3. Entre el mòdul i altres mòduls que l’Escola imparteixi

    9. Atenció a la diversitat

      1. Resposta a les diferències individuals

 

  1. Formació pràctica en centres de treball

 

La Formació Pràctica en empreses (FCT), estudis o tallers és una etapa que forma part del currículum dels Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny. A través de la FCT, l’EMA Arsenal pretén que l’alumne completi la seva formació pràctica en realitzar una determinada escomesa laboral i pugui contrastar els continguts aprehesos a l’escola amb la realitat d’una empresa, estudi o taller. I alhora que l’alumne adquireixi coneixements complementaris útils per a la pràctica de la professió i aprengui a afrontar amb progressiva autonomia, organització i iniciativa, les tasques pròpies del seu ofici, prenent contacte amb el món del treball i amb el seu sistema de relacions socials i laborals.

 



 

Objectius generals:

 

  • Completar l’adquisició de les competències professionals assolides en el cicle formatiu (Qualificació professional)

  • Orientar l’alumne perquè pugui tenir un coneixement més clar de les pròpies capacitats i interessos

  • Procurar que l’alumne pugui desenvolupar, en el context laboral, els coneixements curriculars apresos i, a la vegada, adquirir coneixements complementaris útils per a la pràctica de la professió.

  • Contrastar els continguts adquirits en el centre educatiu amb la realitat empresarial i laboral.

  • Fer que l’alumne adquireixi nous coneixements professionals i realitzi un aprenentatge significatiu dels coneixements i tecnologies actuals en un ambient real de treball en una empresa o taller artesanal.

  • Induir l’alumne a la comprensió i participació en el procés creatiu i productiu d’un taller o d’una empresa, alhora que adquireixi els hàbits de relacions humanes propis del món laboral.

  • Facilitar la seva futura inserció i la qualificació professional dins del món del treball.

  • Afrontar, amb progressiva autonomia, organització i iniciativa, el treball del propi ofici.

  • Valorar les tasques que es poden desenvolupar en empreses del sector.

 



 

  1. Criteris per a la realització de la formació pràctica en empreses

 

Per a realitzar la FCT l’alumne ha d’estar matriculat al centre. Encara que la normativa estableix que l’alumne pot realitzar la FCT en qualsevol moment del cicle, l’Escola recomanarà als alumnes que iniciïn les pràctiques un cop hagin superat, com a mínim, el 50% dels mòduls que conformen el Cicle. Per la qual cosa, l’Escola instarà que la realització de la FCT sigui :

 

  1. Per als cicles de 950 hores: un curs acadèmic

 

La seva durada fa possible que els mòduls i la fase de pràctiques puguin completar-se en un sol curs acadèmic. La formació pràctica en centres de treball es podrà realitzar alhora amb els mòduls, de forma intensiva a final de curs, o durant la realització de l’obra final.

 

  1. Per als cicles de durada entre 1.600 i 2.000 hores: dos cursos acadèmics

 

En aquest cicles, la fase de formació pràctiques en qualsevol de les seves tres variants, es realitzarà prioritàriament en el segon curs o durant la realització del projecte o obra final.

 



 

L’Ordre ENS/193/2002, de 5 de juny, regula la formació pràctica en centres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats (DOGC núm. 3657, de 14 de juny). La FCT podrà consistir en:

 

  1. La realització de pràctiques en entitats de titularitat pública o privada. Les pràctiques respondran als objectius generals abans descrits i tindran com a finalitat desenvolupar estratègies encaminades a apropar l’estructura acadèmica i laboral de manera que s’estableixi un vincle natural que faciliti la transició.

  2. La realització de treballs pràctics acadèmicament dirigits i integrats en el currículum del cicle de formació específica que es cursi, que es podran dur a terme en la pròpia escola, sempre i quan no es pugui estructurar la FCT en empreses, estudis o tallers. La FCT també podrà articular-se, si s’escau, amb el projecte o obra final, per la qual cosa, aquest haurà d’integrar forçosament el desenvolupament d’un pla d’empresa.

  3. La realització d’activitats efectuades en el marc d’intercanvis nacionals i internacionals que hagin estat previstes en aquest projecte curricular de centre i en el pla anual de centre, i tinguin efectes d’equivalència a la formació pràctica.

 

Per garantir que les activitats s’ajustin als objectius generals de la FCT, l’equip de professors designarà un tutor de pràctiques que efectuarà la programació de la FCT i en farà el seguiment, l’avaluació i el control. Les funcions del tutor de pràctiques es descriuen en el capítol “acció tutorial”.

 



 

  1. Distribució de la formació pràctica al llarg del cicle

 

La distribució de la formació pràctica en estudis, empreses o tallers seguirà el calendari escolar. És a dir, s’exclouen els dissabtes i els diumenges, les vacances de Nadal i Setmana Santa, les vacances d’estiu i els dies de festa del calendari laboral. Qualsevol excepció als criteris de distribució de la FCT, haurà de ser aprovada per la direcció del Centre i haurà d’ajustar-se a la normativa vigent.

 

La FCT es pot realitzar en un període o més. Amb caràcter general, es poden fer fins a quatre hores diàries de manera simultània amb les hores lectives del cicle i, sempre, entre les 8 i les 22 hores. Per altres distribucions horàries caldrà adaptar-se a la normativa vigent.

 



 

  1. Durada

 

La durada mínima de la formació de pràctiques en empreses de cada cicle formatiu, sigui de grau mig o de grau superior, serà la que estableix el corresponent Decret d’ordenació curricular.

 

Cicles de grau mitjà:

 

  1. Revestiments murals 25 hores

  2. Procediments de joieria artística 30 hores

  3. Terrisseria 60 hores

  4. Autoedició 85 hores

 



 

Cicles de grau superior:

 

  • Joieria artística 25 hores

  • Ceràmica artística 60 hores

  • Gràfica publicitària 90 hores

 



 

Això no obstant, aquells alumnes que acreditin experiència professional, present o prèvia, en empreses o institucions que corresponguin amb la capacitació que atorga el cicle formatiu que realitzen es consideraran totalment exempts de la fase de formació pràctica, sempre que així ho acreditin (veure Resolució d’exempcions).

 

Per altra banda, aquells alumnes que acreditin experiència professional que no es correspongui amb la capacitació que atorga el cicle quedaran exempts de realitzar la meitat de les hores de la FCT, havent de realitzar la resta d’hores de pràctiques previstes per al cicle formatiu (veure Resolució d’exempcions).

 



 

  1. Resolució d'exempcions

 

L’exempció total s’atorga si l’alumne acredita l’experiència professional en el mateix camp del cicle formatiu que està cursant i un nombre d’hores igual o superior a les que estableix el currículum del cicle formatiu del qual se sol·licita.

 

L’ exempció parcial s’atorga per experiència professional en qualsevol activitat empresarial o per la realització d’un mínim d’hores de pràctiques en qualsevol camp professional.

 

El director del Centre, o en el seu nom el Cap d’Estudis, és qui té competència per a resoldre les sol·licituds d’exempció de la FCT. La resolució de qualsevol de les exempcions s’ajustarà a la Normativa de les pràctiques i estades a les empreses que determini el Departament d’Educació.

 

L’alumnat demanarà les exempcions per escrit i adjuntarà la documentació pertinent, on acrediti:

 

  1. La realització de treball, de forma que es pugui deduir o calcular el nombre d’hores, en el cas de l’exempció parcial.

  2. Les activitats, funcions o tasques, en cas de demanar l’exempció total.

  3. La resolució i la documentació que es derivi de la resolució d’exempció s’arxivarà a l’expedient de l’alumne.

     

 

  1. Conveni amb empreses

 

La formulació escrita d’un conveni entre l’escola municipal d’art Arsenal i l’empresa on l’alumne haurà de realitzar la FCT és un requisit previ i imprescindible per a què l’alumne pugui efectuar les pràctiques. L’escola farà ús d’un model normalitzat de Conveni de Pràctiques establert per Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest conveni escrit es farà per triplicat i serà signat per Director del Centre, la representació legal de l’empresa i l’alumne.

 

Si l’alumne té menys de 18 anys, el tutor de pràctiques o el professor responsable ha de tenir una comunicació signada pel pare la mare o tutor/a, per la qual queda assabentat/ada que el seu fill o la seva filla està fent pràctiques. Una de les còpies signades romandrà a l’escola i s’arxivarà a l’expedient acadèmic de l’alumne.

 

L’escola aprofitarà el programa E+E (Escola Empresa signat entre la Generalitat de Catalunya i les 13 Cambres de Comerç catalanes) per tramitar els convenis de pràctiques. Així mateix, el centre farà ús del BID (Banc Integral de Dades) del programa E+E per cercar empreses col·laboradores de pràctiques.

 

Amb tot, l’Escola seguirà les instruccions d’aplicació compreses en la normativa de les pràctiques i estades a les empreses establertes cada moment pel Departament d’Educació.

 



 

  1. Seguiment de l’alumnat

 

El seguiment de l’alumnat en formació en centres de treball serà realitzat pel tutor de pràctiques mitjançant el contacte a les empreses, estudis o tallers on els alumnes efectuen les pràctiques i quedarà reflectit en el quadern de seguiment de pràctiques. En aquest quadern es consignaran:

 

  1. les dades de l’escola

  2. les dades de l’entitat o empresa col·laboradora

  3. les dades de l’alumne

  4. les dades del centre hospitalari o assistencial concertat

  5. l’horari i les hores de visita amb el tutor de la FFP

  6. la descripció del pla d’activitats on es detallaran les pràctiques que desenvoluparà l’alumne

  7. el número de registre

 

L’alumne conservarà el quadern de seguiment excepte quan hagi de lliurar-lo a l’escola o a l’empresa perquè li ho demanin.

 

Abans de fer l’avaluació final, cal que el quadern de seguiment estigui totalment emplenat. Finalment, cal fer-hi constar la qualificació obtinguda.

 



 

  1. Criteris de valoració de la formació pràctica

 

En consonància amb aquest projecte curricular de Centre i, concretament, amb els objectius de la FCT, l’Escola valorarà la fase de pràctiques en empreses, estudis o tallers, en funció de:

 

a) L’aplicació dels coneixements i habilitats adquirits a l’escola

 

b) L’adquisició de nous coneixements sobre l’ofici que, per restricció curricular, el centre , no ha pogut impartir.

 

c) La pràctica eficient d’eines i aparells que, per l’especialització, el cost o la novetat, no són presents en el centre educatiu.

 

d) La visió de conjunt i coordinada de les funcions, les fases i/o el procés productiu de la globalitat de l’empresa

 

e) L'interès, la iniciativa i la participació en les fases del procés productiu.

 

f) La recerca d'informació per portar a terme l'activitat assignada.

 

e) L'adaptació a les característiques organitzatives i a les situacions pròpies del centre de treball.

 

f) La cooperació, el respecte i la valoració aliena en el treball en equip.

 

g) L'actitud responsable davant la normativa legal i les condicions de seguretat.

 

h) El reconeixement dels diferents aspectes, tant positius com negatius, de l'àmbit de treball quant a respecte del medi.

 

i) La detecció d'anomalies, la identificació de les seves causes i la proposta de solucions

 

j) L'ús apropiat de la terminologia específica en l'expressió de la informació.

 

 

  1. Criteris d'elaboració, continguts i organització de l'obra o projecte final



 

ANNEX 1

 

 

 

Art D Metodologia per a la intervenció pedagògica i ús d'equipaments

 



 

D’acord amb els Objectius Generals del Projecte Educatiu, l’Escola estableix com a criteris metodològics prioritats en la intervenció pedagògica els següents ítems:

 

  1. La potenciació de la interdisciplinarietat, tant entre els diferents mòduls de cada Cicle, com entre llenguatge artístics diferents. I establir sessions de coordinació de les programacions corresponents als diversos mòduls d’una àrea i entre tots els Cicles Formatius que l’Escola imparteix.

  2. La vetlla per la interrelació constant entre els objectius generals d’un determinat Cicle Formatiu amb allò que s’esdevé fora del Centre a nivell social i cultural. Mantenir, així mateix, un contacte constant amb entitats, institucions i empreses.

  3. La participació en convocatòries, concursos, cursos, seminaris, etc. lligats a la pràctica artística, impulsant els intercanvis amb altres centres docents i/o entitats relacionades amb les especialitats i les famílies dels ensenyaments artístics que l’Escola tingui assignades.

  4. El fer realitat alguns dels treballs i/o projectes dels alumnes i portar-los fora del Centre, sigui intervenint en l’entorn, sigui produint-los o exposant-los.

  5. El donar a conèixer i fer reconèixer les tendències artístiques i culturals del present amb la intenció de vincular la pràctica escolar en un context general i estimular l’afany d’actualització davant dels canvis estètics i culturals.

  6. El foment de l’autonomia, la creativitat, la imaginació i la capacitat d’interpretació.

  7. El donar pautes per l’autovaloració i la capacitat de superació

  8. La cura en la integració en el grup, en els treballs col·lectius i l’educació en la receptivitat als criteris diferents al propi

  9. La valoració i el mateix nivell de consideració per les fases processuals d’un treball determinat que per la fase final d’execució d’aquest mateix treball.

  10. La insistència en la importància dels mitjans procedimentals (com ara el dibuix) com a instruments vehiculadors de les idees, i fomentar l’expressió de pensaments i idees a través dels llenguatges verbal i gràfic.

  11. La interrelació dels objectius i continguts dels mòduls teòrics i teòrico-pràctics de cada cicle als objectius i continguts dels mòduls eminentment pràctics.

  12. La incentivació de l’anàlisi, la recerca i l’experimentació tant de materials, com de tècniques i procediments.

  13. L’entendre la comunicació i la gestió com a instruments fonamentals de la pràctica del futur professional i integrar-los en la dinàmica docent.

  14. La consecució d’un equilibri idoni entre l’especialització tècnica (d’acord amb els requisits del perfil professional) i un coneixement generalista que permeti l’adaptació de l’alumnat a les necessitats dels temps i a les diferents conjuntures professionals.

 



 

Les normes per a l’ús dels equipaments escolars es despleguen i s’especifiquen en el Reglament de Règim Intern d’aquest Centre. Amb tot, l’Escola considera pertinent:

 

  1. El fer respectar i utilitzar correctament tots els equipaments del Centre.

  2. El foment dels hàbits de neteja, la conservació de les eines, utillatges i instal·lacions.

  3. La cura pels instruments i materials, tant propis com d’altri.

 



 

Art E Criteris d'avaluació

 

 

 

Criteris generals sobre avaluació i promoció de l'alumnat

 

En l’avaluació de l’alumnat del Centre es tindrà sempre en compte que l’avaluació forma part indestriable del procés formatiu i haurà d’ésser global, contínua i personalitzada. Per això, l’avaluació ha d’incloure els continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals. A més, s’establiran pautes d’observació sistemàtica de l’alumne i de valoració tant dels objectius establerts com de la situació de cada alumne en particular.

 

L’avaluació ha de ser un mitjà per conèixer el procés d’aprenentatge de l’alumne i poder actuar en conseqüència.

 

Per tal de desenvolupar la tasca avaluadora relativa als cicles impartits a l’escola, es tindrà en compte el contingut de l’ORDRE ENS/59/2002, de 4 de març per la qual es desplega l’organització i l’avaluació dels cicles de formació específica d’arts plàstiques i disseny (DOCG núm. 3593, de 12 de març, 2002)1

 



 

  1. L’avaluació haurà de ser diversificada i inclourà activitats d’autoavaluació i coavaluació. També haurà d’estar integrada en la programació de cada mòdul formatiu.

  2. L’objectiu de l’avaluació no serà només valorar si s’han assolit els objectius, sinó que haurà d’incloure també orientacions per a l’activitat pedagògica posterior a la finalització de cada mòdul, nivell i cicle.

  3. L’avaluació del procés d’aprenentatge serà contínua i integradora, es durà a terme per a cada mòdul en referència a la finalitat dels ensenyaments, els objectius del grau, cicles i mòdul, així com als objectius terminals establerts en els decrets curriculars i a les concrecions establertes en aquest projecte curricular de centre.

    L’aplicació del procés d’avaluació contínua de l’alumnat requereix l’assistència regular a les classes i a les activitats programades. Una assistència inferior al 80% no justificada impossibilitarà l’avaluació del mòdul corresponent; es reflectirà aquesta situació en l’acta de final de curs amb l’anotació “no avaluat” i implicarà la pèrdua de convocatòria.

  4. Tant en els Cicles de Grau Mitjà com en els de Grau Superior es farà, almenys, una avaluació quadrimestral per tal de fer la valoració dels aprenentatges de cada alumne i del desenvolupament de la pràctica docent. A més es farà una avaluació final de cada curs acadèmic i una avaluació quan l’alumne hagi finalitzat la totalitat del Cicle Formatiu, és a dir, quan hagi superat tots els mòduls, la fase de formació pràctica i hagi lliurat el projecte o obra final.

  5. Avaluacions quadrimestrals.

    1. A les sessions d’avaluació quadrimestrals hi prendran part tot de l’Equip Docent de cada grup, és a dir, el professorat, a més del/la Cap d’Estudis, el/la Secretari/a Acadèmic/a i el Director/a. També hi podran assistir –sense veu ni vot- els delegats i sots-delegats de cada grup-classe. Aquests darrers només podran intervenir per aportar preceptivament les informacions i valoracions que el grup que representen hagi cregut convenient manifestar.

    2. El/la tutor/a coordinarà la sessió d’avaluació del seu grup, n’aixecarà acta i posarà les qualificacions als butlletins de notes. També vehicularà l’intercanvi d’informació amb els alumnes i –si és el cas- amb les seves famílies i fomentarà la participació de l’alumnat. En els casos que siguin necessaris, el/la tutor/a lliurarà personalment el butlletí de notes a les famílies.

    3. A les sessions d’avaluació s’adoptaran les decisions que consideri pertinents l’Equip Docent respecte les actuacions necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

    4. En cadascuna de les sessions d’avaluació, l’Equip Docent -o el/la tutor/a per delegació- comentarà la marxa del grup i de l’alumnat.

    5. En el butlletí quadrimestral de notes hi figurarà una qualificació - per a cadascun dels mòduls d’un nivell i Cicle. Aquesta qualificació no serà, en cap cas, vinculant, sinó purament orientativa i servirà per a què l’alumne sàpiga amb regularitat com es valora la seva marxa del curs i el grau d’assoliment dels objectius de cadascun dels mòduls.

    6. Els mòduls es qualificaran amb una puntuació de 0 a 10, considerant-se aprovat la nota que sigui igual o superior a 5.

    7. El butlletí de notes incorporarà, endemés de la qualificació, elements orientadors per reforçar o rectificar el que es consideri oportú.

    8. Tot alumne, pare o mare, podrà sol·licitar ampliació de l’informe trimestral o final

 



 

  1. Avaluació final

    1. En acabar un curs o cicle, la junta d’avaluació atorgarà una qualificació final, amb visió globalitzadora del procés d’aprenentatge. A aquest efecte, es prendran en consideració les competències previstes en el perfil professional del cicle, els objectius terminals i els criteris d’avaluació i promoció previstos al Projecte curricular del centre.

    2. Els resultats de l’avaluació final s’expressaran en termes de qualificació, que es formularan en xifres d’1 a 10, sense decimals, en el cas de l’avaluació de cada mòdul de formació en el centre, i amb un sol decimal en el cas de la qualificació del projecte o obra final. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.

    3. La qualificació d’un mòdul, la distribució del qual abasti més d’un curs, no es farà constar al Llibre de qualificacions fins a la seva total superació. La qualificació parcial corresponent al primer curs constarà a l’acta d’avaluació de final de curs.

    4. La qualificació de la formació pràctica en empreses, estudis o tallers s’expressarà en termes de "apte/a" o de "no apte/a", prèvia consideració de l’informe emès pel centre de treball on s’ha realitzat. Per superar el cicle cal haver estat avaluat com a apte o apta en la fase de formació pràctica.

    5. La qualificació final del cicle de formació específica s’obtindrà un cop superats els mòduls, la fase de formació pràctica i el projecte/obra final, com a mitjana expressada amb un sol decimal, entre les següents qualificacions: la mitjana de les qualificacions dels mòduls que integren el cicle de formació específica expressada amb un sol decimal i la qualificació del projecte o obra final. Els mòduls objecte de convalidació o d’exempció no intervindran en la qualificació final.

    6. Per cursar els diferents mòduls, fase de pràctiques i presentació de l’obra/projecte final, l’alumnat disposarà d’un màxim de quatre cursos acadèmics. La direcció del centre, previ informe de la junta d’avaluació, podrà sol·licitar a la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, amb caràcter excepcional, ampliar en un any la permanència en el cicle, en supòsits greus que justifiquin la no comptabilització d’algun dels anys transcorreguts en el total de la permanència en el cicle.

 



 

  1. Qualificació final del cicle de formació específica

 

Per superar el cicle de formació específica, cal que tots els mòduls i el projecte/obra final tinguin qualificació positiva i haver obtingut la qualificació d'apte/a en la fase de formació pràctica. Aquestes qualificacions, que figuraran en les actes corresponents a les diferents sessions de la junta d'avaluació i comissió d'avaluació del projecte/obra final, es consignaran a l'expedient personal de l'alumne/a.

 

La qualificació final del cicle de formació específica s'obtindrà, d'acord amb les dades consignades a l'expedient, un cop superats els mòduls, la fase de formació pràctica i el projecte/obra final, com a mitjana expressada amb un sol decimal, entre les quantitats següents: la mitjana aritmètica de les qualificacions dels mòduls expressada amb un sol decimal i la qualificació del projecte o obra final expressada amb un sol decimal. Els mòduls objecte de convalidació o d'exempció no intervindran en la qualificació final.

 



 

  1. Documents d’avaluació

 

Són documents d’avaluació dels cicles de grau mitjà i de grau superior d’arts plàstiques i disseny: l’expedient acadèmic personal, les actes d’avaluació, el Llibre de qualificacions i l’informe d’avaluació individualitzat en el cas següent:

 

Si es produeix un canvi de centre abans d’acabar-se un curs escolar, o un cop acabat sense haver-se completat algun dels mòduls cursats, a més del llibre de qualificacions s’emetrà i es trametrà al centre de destinació l’informe individual d’avaluació per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat.

 

El director/a, com a responsable de totes les activitats del centre, ho serà també de les d’avaluació i visarà amb la seva signatura els documents oficials.

 

Els documents esmentats restaran a la secretaria del centre i el secretari o secretària serà responsable de la seva custòdia i de l’emissió de les certificacions que se sol·licitin.

 

L’expedient acadèmic personal, les actes d’avaluació i l’informe individual d’avaluació s’ajustaran als models i a les característiques que estableixen, respectivament, els annexos de l’Ordre 59/2002.

 

Les actes d’avaluació seran signades per tot el professorat de la junta d’avaluació, i hi constarà el vist-i-plau del director/a del centre. Quan escaigui es farà constar el caràcter parcial de la qualificació del mòdul.

 

Les signatures dels documents seran autògrafes i hi constarà a sota el nom i els cognoms de les persones que signen, així com el càrrec que ocupen.

 

  1. Expedient acadèmic personal: És un document que té per funció recollir de manera acumulativa els resultats de l’avaluació de l’alumnat al llarg del cicle. A l’expedient acadèmic hi figuraran les dades d’identificació del centre, les dades personals de l’alumnat, el número i la data de matriculació, les mesures d’adequació, si escau, els resultats de l’avaluació dels mòduls acabats cada curs, les observacions que la junta d’avaluació consideri oportú de fer-hi constar, i qualsevol resolució pertinent administrativa de caràcter singular. Així mateix, en un document adjunt a l’expedient acadèmic, s’hi farà constar els resultats parcials (o trimestrals) que l’alumne ha superat per a cada mòdul i curs del cicle

  2. Llibre de qualificacions: És el document oficial on es recolliran les qualificacions obtingudes per l’alumne o alumna, els mòduls convalidats o els que hagin estat objecte de correspondència amb la pràctica laboral, la informació sobre la seva permanència en el centre, i, si escau, sobre els trasllats o anul·lacions de matrícula. També hi constarà la sol·licitud de l’expedició del títol corresponent, quan s’hagi superat el projecte final en els cicles de grau superior o l’obra final en els de grau mitjà.

 

Correspon als centres emplenar i custodiar els llibres de qualificacions. Una vegada superats els estudis, el llibre serà lliurat al seu titular, fet que es farà constar a la diligència corresponent del llibre, de la qual se’n guardarà còpia a l’expedient de l’alumnat.

 

Quan un alumne o alumna es traslladi de centre abans de concloure un cicle de formació específica, el centre d’origen remetrà al de destinació, a petició d’aquest, el Llibre de qualificacions. Es farà constar a la diligència corresponent que les qualificacions concorden amb les de les actes que es guarden en el centre.

  1. Informe individual: Si es produeix un canvi de centre abans d’acabar-se un curs escolar, o un cop acabat sense haver-se completat algun dels mòduls cursats, a més del llibre de qualificacions s’emetrà i es trametrà al centre de destinació l’informe individual d’avaluació per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat.

 

    1. L’informe individual d’avaluació, que s’emetrà només en el cas que preveu l’apartat anterior, és el document elaborat per la persona tutora que informa sobre el grau de consecució en una data concreta, dels objectius del curs en els diferents mòduls del currículum. El tutor o tutora hi farà constar la informació recollida de l’equip docent necessària per a l’adequada continuïtat del procés d’aprenentatge, i contindrà, com a mínim, els elements següents:

 

a) Apreciació sobre el grau d’assoliment dels objectius del cicle, mòduls cursats i, si escau, fase de pràctiques.

 

b) Apreciació sobre el grau d’assimilació dels continguts.

 

c) Qualificacions parcials del curs.

 

d) Aplicació, si escau, de mesures educatives complementàries.

 

      1. Promoció de l’alumnat i permanència en el cicle

     

    Amb caràcter general promocionarà l'alumnat que en l'avaluació final de curs superi amb qualificació positiva els aprenentatges programats en aquell curs o tingui qualificació negativa en un màxim del 25% de les hores d'aprenentatge del curs. Aquells alumnes que hagin estat avaluats negativament (nota inferior a 5) en més del 25 % de les hores d'aprenentatge programades en un curs, hauran de repetir-lo presencialment llevat dels mòduls finalitzats amb avaluació positiva. Això no obstant, podran cursar els mòduls del curs següent que organitzativament sigui possible. Les qualificacions d'aquests mòduls es faran constar amb una diligència a les actes finals de primer curs i a l'expedient de l'alumne/a.

     

    1. Suspensió de matrícula

     

    L'alumne, o qui tingui la pàtria potestat si és menor, podrà sol·licitar per una sola vegada, per escrit al director o directora del centre, la suspensió de la matrícula. S'entén que la suspensió abasta la matrícula de tot el curs i que afecta tots els mòduls, la fase de pràctiques i el projecte/obra final que l'alumne/a estigui cursant. En casos excepcionals, la direcció del centre podrà concedir la suspensió de determinats mòduls.

     

    Són causes motivadores de la suspensió de matrícula totes aquelles que no depenen de la voluntat de l'alumne/a i que motiven una absència perllongada, com ara, entre d'altres: la malaltia o accident de l'alumne/a o de familiars, l'atenció a familiars, la maternitat o paternitat, la incorporació al món laboral o altres circumstàncies personals de caràcter extraordinari. L'alumne/a haurà d'aportar la documentació que justifiqui fefaentment les circumstàncies al·legades.

     

    La suspensió de matrícula comprèn tots els mòduls, la fase de formació pràctica i/o el projecte/obra final del cicle que es cursa.

     

    L'alumnat amb la matrícula suspesa conserva el dret de reserva de plaça com a alumne/a repetidor. L'alumne/a no perd la qualificació obtinguda en els mòduls superats. No es computarà la convocatòria dels mòduls no iniciats.

     

    Pel que fa als mòduls cursats parcialment, el professor/a del mòdul, escoltat l'alumne/a, valorarà l'abast i el grau d'assoliment dels objectius previstos en aquest. Fruit d'aquesta valoració, l'alumne/a manifestarà si opta per la no avaluació del mòdul, sense que li compti la convocatòria ordinària a efectes del nombre màxim de convocatòries, o bé si opta per ésser avaluat i qualificat del mòdul. Si opta per la no avaluació del mòdul, es farà constar a l'acta l'expressió &laqno;Matrícula suspesa».

     

    En el cas d'haver iniciat, sense completar-la, la fase de formació pràctica, a l'alumne/a se li computen les hores d'aquesta formació efectivament realitzades.

     

    1. Reclamacions motivades per les qualificacions

     

    1. Per les qualificacions obtingudes al llarg del curs: Les reclamacions respecte a les qualificacions obtingudes al llarg del curs, si no es resolen directament entre el professor/a i l'alumne/a afectats, es presentaran al tutor/a, el qual les traslladarà a la junta d'avaluació per tal que s'estudiïn, es resolguin i, si escau, es modifiquin les corresponents actes d'avaluació.

    2. Per les qualificacions finals: Per a les reclamacions motivades per les qualificacions finals, el centre establirà un dia en què els professors/es estudiaran i resoldran les possibles reclamacions. Si l'alumne/a no està d'acord amb la resolució, podrà reiterar la reclamació en escrit adreçat al director/a i presentat el mateix dia o l'endemà. Per resoldre aquestes reclamacions, se seguirà la tramitació següent:

     

    a) El director/a traslladarà la reclamació a la junta d'avaluació a efectes que aquesta li faci arribar una proposta raonada de resolució.

     

    b) La resolució de la reclamació l'efectuarà el director/a del centre a la vista de l'informe-proposta de la junta d'avaluació i es notificarà a l'interessat o interessada per escrit. En el cas que sigui acceptada, es modificarà, en diligència signada pel director/a, l'acta d'avaluació corresponent. En la notificació de la resolució del director/a s'indicaran els terminis i el procediment que per recórrer s'indiquen al punt

     

    c) La resolució que el centre doni a la reclamació es podrà recórrer en el termini de cinc dies hàbils a partir de l'endemà de la notificació. Aquest recurs, que anirà adreçat a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, s'haurà de presentar al mateix centre, la direcció del qual el trametrà a la delegació territorial, juntament amb una còpia de la reclamació original, una còpia de l'acta de les reunions en la qual s'hagi estudiat la reclamació, una còpia de la resolució recorreguda i qualsevol documentació que, a iniciativa pròpia o a petició de l'interessat o interessada, consideri pertinent adjuntar-hi. Podran recórrer tant l'alumne/a (o els seus representants legals, si és menor d'edat) com el professor/a responsable de la qualificació impugnada.

     

    d) Un cop informats per la Inspecció, la delegació territorial trametrà els recursos a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa amb tota la documentació i l'informe de la Inspecció. Aquest informe inclourà tant els aspectes procedimentals seguits en el tractament de la reclamació com el fons de la qüestió reclamada.

     

    e) Si de l'informe i de la documentació se'n desprèn la conveniència de revisar la qualificació o el procediment d'avaluació, la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa encarregarà aquesta tasca a una comissió formada per un professor/a del centre que no hagi format part de la junta d'avaluació que ha atorgat la qualificació objecte de la reclamació, proposat pel director/a, un professor/a d'un altre centre i un inspector/a, proposats per la Subdirecció General de la Inspecció d'Ensenyament. D'acord amb l'informe de la Inspecció i, si escau, de la comissió, la Direcció General ho resoldrà definitivament amb notificació a l'interessat o interessada, a través de la direcció del centre i, si escau, amb els efectes previstos en el punt b).

     

    f) Per tal que les tramitacions anteriors siguin factibles, cal que el professor/a mantingui un registre dels elements utilitzats per qualificar i que conservi en el centre, o que hagi retornat als alumnes, tots els elements escrits. Els exercicis escrits que no s'hagin retornat als alumnes, i també les proves de caràcter final, s'hauran de conservar fins al 31 d'octubre posterior a l'acabament del curs. Transcorregut aquest termini, i si no estan relacionats amb la tramitació d'expedients de reclamació de qualificacions, podran ser destruïts o retornats als alumnes si aquests així ho havien demanat prèviament.

     

    1. Trasllat de l'alumnat a un altre centre

     

    Quan un alumne/a es traslladi a un altre centre sense haver finalitzat el cicle de formació específica, el centre d'origen remetrà al de destinació, a sol·licitud d'aquest, un certificat de l'expedient acadèmic de l'alumne/a, fent constar en la diligència corresponent que les qualificacions concorden amb les actes que consten al centre. Juntament amb aquest certificat de l'alumne/a es remetrà l'informe d'avaluació individualitzat i la certificació d'estudis parcials de grau mitjà o de grau superior, segons el cas.

     

    L'informe d'avaluació individualitzat serà elaborat pel tutor/a del cicle de formació específica a partir de les dades facilitades pel professorat dels mòduls i contindrà, almenys, els elements següents:

     

    1. Apreciació sobre el grau de consecució dels objectius terminals mòduls del currículum cursats parcialment.

     

    2. Hores d'aprenentatge dels mòduls cursats parcialment.

     

    3. Qualificacions parcials orientatives o valoracions de l'aprenentatge, si se n'haguessin produït.

     

    4. Aplicació de mesures educatives complementàries, si escau.

     

    Pel que fa als mòduls establerts en el corresponent decret que estableix el currículum de cada cicle de formació específica, el centre receptor traslladarà a l'expedient acadèmic de l'alumne/a les qualificacions dels mòduls superats en el centre d'origen i les dades relatives a possibles mesures d'adaptació curricular; posarà l'informe a disposició del tutor/a del cicle de formació específica al qual s'incorpori l'alumne/a.

    1. Certificació d'estudis

     

    Per a l'accés a estudis universitaris: Als únics efectes de l'accés a estudis universitaris, es seguiran les instruccions de 14 d'abril de 2000 de la Direcció General d'Ordenació Educativa, per al càlcul de la qualificació final dels alumnes d'ensenyaments d'Arts plàstiques i disseny que accedeixen a la Universitat (annex 9 Resolució de 24/07/2002).

     

    Certificació d'estudis complets de cicles de formació específica de grau mitjà: Si escau, a petició de l'interessat o interessada, els centres certificaran el cicle de grau mitjà superat d’acord amb el model de l’annex 10 Resolució de 24/07/2002.

     

    Certificació d'estudis complets de cicles de formació específica de grau superior: Si escau, a petició de l'interessat o interessada, els centres certificaran la superació d'un cicle de grau superior d’acord amb el model de l’annex 10 Resolució de 24/07/2002.

     

    1. Convalidacions

     

    Mòduls objecte de correspondència amb la pràctica laboral: Són mòduls susceptibles de correspondència amb la pràctica laboral els especificats en cada un dels currículums dels cicles de formació específica d'arts plàstiques i disseny.

     

    Fase de formació pràctica: La fase de formació pràctica d'un cicle de grau superior convalida la fase de formació pràctica d'un cicle de grau mitjà de la mateixa família professional, però no a la inversa.

     

    Mòduls equivalents: Les qualificacions de mòduls, de la mateixa o diferent família professional, d'idèntica denominació, durada i continguts cursats en un cicle que no s'ha completat, podran ser aplicades a un altre cicle. Tal circumstància es farà constar a l'expedient de l'alumne/a mitjançant diligència signada pel director/a del centre.

     

    Mòduls comuns a diversos cicles: Són convalidables pels centres docents els mòduls que es contenen en els decrets publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que estableixen els currículums dels cicles de formació específica que siguin comuns a diversos cicles d'aquesta o de diferent família professional, és a dir, que tinguin atribuïda, en el Decret, idèntica denominació, durada i continguts, i la convalidació dels quals la sol·liciti l'interessat o interessada en possessió del títol corresponent, o en condicions de sol·licitar-lo.

     

    Competència i documentació: És competència del director/a del centre acordar la convalidació del mòduls descrits a l'apartat anterior, mitjançant un escrit que es guardarà en l'expedient acadèmic de l'alumne/a juntament amb la documentació, original o compulsada, que acrediti la superació del mòdul que es convalida.

     

    Efectes de les convalidacions: En l'expedient acadèmic de l'alumnat, en els mòduls convalidats, s'hi farà constar l'expressió &laqno;Convalidat».

     

    Per al càlcul de la qualificació final del cicle de formació específica, els mòduls convalidats no es tindran en compte.

     

    Altres convalidacions: Per a altres convalidacions no previstes en aquest apartat, caldrà que la direcció del centre ho sol·liciti a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, adjuntant-hi la petició de l'alumne/a i la certificació del centre pel que fa al mòdul o mòduls superats.

     

    En els altres estudis o activitats lectives que imparteixi l’Escola (com ara seminaris, tallers monogràfics, cursos preparatoris, ...) es regularan específicament les activitats d’avaluació.

     



     

    Art F Organització de l'alumnat, del professorat, de l'espai i el temps

     

     

     

    L’organització dels grups i dels horaris docents ha d’estar sempre en funció de les necessitats pedagògiques i, per tant, del disseny curricular de l’Escola. Per això, els professors i els caps de les diferents àrees podran fer arribar al Claustre o al Consell Escolar aquelles propostes organitzatives que creguin que poden influir en el rendiment escolar de l’alumnat. Aquestes propostes s’hauran de presentar abans que acabi el mes de juny per tal de tenir-les en compte de cara el curs següent.

     

    En el cas que hi hagi d’haver més d’un grup per nivell d’un determinat cicle, el Centre procurarà que els grups siguin heterogenis, sense crear grups homogenis a partir de criteris selectius de cap mena.

     

    Es vetllarà perquè el tutor i l’equip de professors siguin els mateixos durant tot el curs. Això no obstant, és voluntat de l’Escola que, al llarg de l’any acadèmic, l’alumne tingui la possibilitat de sentir altres veus, altres idees i altres punts de vista, incentivant l'interès dels alumnes a participar en seminaris, conferències o exposicions del camp de l'especialitat.

     

    Tant pels Cicles de Grau Superior com pels del Grau Mitjà, el nombre màxim d’alumnes per grup serà el que dicta la normativa del Departament d’Educació. Així, els mòduls pràctics tindran un màxim de 15 alumnes, mentre que en els mòduls teòrics i teòrico-pràctics no podran sobrepassar els 30 alumnes.

     

    L’Equip Directiu del Centre serà qui, una vegada valorades les propostes de les diverses àrees curriculars, farà la proposta al Claustre sobre la distribució de les diferents matèries de cada nivell i cicle, tenint en compte que:

     

    1. El nombre de matèries simultànies sigui el mínim possible

    2. L’horari de les matèries permeti agrupaments flexibles que ajudin a la millora de l’atenció a la diversitat i la integració de tots els alumnes de l’Escola.

    3. Les matèries es distribueixin de manera coherent al llarg de la setmana

    4. L’alumne no tingui hores lliures al mig de la jornada, que no tingui canvis fonamentals dintre de cada cicle i que es mantingui estable durant tot el curs acadèmic

    5. El sistema aprovat es mantingui, com a mínim, durant l’etapa educativa.

    6. La seqüenciació concreta dels continguts a impartir dintre de cada mòdul els establirà el professor corresponent, d’acord amb el Cap d’Àrea, l’Equip Directiu i el Claustre de Professors. El Cap d’Estudis i els diferents Cap d’Àrea vetllaran per l’adequació dels esmentats continguts al Projecte Educatiu i al Projecte Curricular del Centre. També per la coordinació dels mòduls, tant els d’un mateix nivell i Cicle, com pels de tots els nivells i Cicles que l’Escola imparteixi en un moment determinat, amb la voluntat de generar línies directrius que integrin tot l’alumnat i professorat del Centre i articulin dinàmiques encaminades a la idea d’Escola que s’expressa en el Projecte Educatiu.

     

    L’horari lectiu abasta de dilluns a divendres, dins del període comprès entre les 9h i les 14.30h i entre les 15.30h i les 21.30h.

     

    El centre elaborarà i lliurarà als alumnes els horaris del curs, que inclouran la distribució dels mòduls, les hores de classe, el temps d’esbarjo, la previsió del calendari de la fase de formació pràctica i el període de realització del projecte o obra final.

     

    La sessió de classe, com a mínim, és de 60 minuts, en els quals s’inclou el canvi de classe.

     

    L’horari de grups no tindrà hores lliures intercalades entre les hores lectives, i no es podrà fer més de 3 hores lectives sense un descans mínim de 20 minuts.

     

    A l’inici de cada curs, el centre lliurarà als alumnes el calendari escolar on hi constaran les dates d’inici i final de curs, i les dates de rellevància per a cada curs, els dies de festa i els períodes de vacances.

     



     

    Art G Distribució de recursos humans, funcionals i materials adients a les metodologies

     

     

     

    Recursos materials específics de cada àrea o especialitat

     

    A nivell organitzatiu, pel que fa a ús de recursos i recursos didàctics, l’escola ha establert cinc àrees diferenciades:

     

    1. àrea de ceràmica

    2. àrea de disseny gràfic

    3. àrea de joieria

    4. àrea de pintura

    5. àrea de teoria i projectes

     

    Cada àrea disposa d'uns materials específics i d'uns recursos didàctics propis. És competència dels membres de cada departament vetllar pel bon ús i la conservació d'aquests materials així com mantenir el seu inventari actualitzat. La relació dels recursos didàctics forma part de l'inventari general del centre. L' inventari s’anirà actualitzant sempre que hi hagi canvis i s’adjuntarà en un annex al Projecte Curricular de Centre. Les noves adquisicions de material inventariable seran comunicades al Consell Escolar.

     

    Part d'aquests recursos es guardaran als propis departaments, els quals romandran tancats amb clau sempre que no hi hagi ningú. Una altra part estarà a les aules o espais comuns: aula d’audiovisuals, aula de projectes, aula de volum, aula tecnologia.

     

    Tots aquests recursos no podran ser utilitzats per cap membre de la comunitat educativa sense el permís exprés d'un membre del departament responsable. En el cas dels alumnes, si tenen permís, ho demanaran al responsable del departament o a direcció i se'ls facilitarà el material, però no entraran mai a cercar-ho als departaments didàctics.

     

    Sempre que no hi hagi classe, les aules romandran tancades amb clau.

     

    En cas que falti el professor, els alumnes no ocuparan un espai encara que tinguessin classe en aquest espai. Aquesta serà decisió del professorat de permanència o de la direcció.

     

    Professors i alumnes han de respectar l’ordre de les aules i tenir cura dels recursos materials i didàctics, tal i com s’especifica en el Reglament de Règim Intern.

     

    A part d'aquestes normes generals, cada àrea implicada pot concretar unes normes d'ús que posarà en coneixement dels alumnes i que constaran en la programació didàctica.

     



     

    Recursos comuns

     

    • Biblioteca

     

    El centre disposa d'una biblioteca per ús tant de professorat com d'alumnes. Les normes d'utilització de la biblioteca queden recollides en l’annex 2 d’aquest Projecte Curricular de Centre.

     

    • Aula polivalent

     

    El centre disposa d’una aula destinada a usos polivalents: Exposicions, presentació de projectes, xerrades. Si no hi ha cap activitat prevista, els alumnes podran disposar de l’aula per als seus moments de lleure. L’espai compta amb una màquina de cafè, una maquina expenedora de begudes, una font d’aigua, una guillotina de paper i una fotocopiadora que estan a disposició de tota la comunitat educativa.

     

    • Recursos informàtics i recursos audiovisuals

     

    A banda, dels recursos informàtics específics de l’àrea de disseny gràfic, tots els tallers compten amb un ordinador amb connexió a Internet. L’àrea de secretaria compta amb dos ordinadors i una impressora, amb connexió a Internet. Es disposa d’un ordinador portàtil per a ús comú, el responsable del qual és el cap de l’àrea de teoria i projectes o, en el seu defecte, el director. L'aula d'audiovisuals compta amb un projector i pantalla fixos. A secretaria hi ha dos projectors portàtils, una càmera de vídeo, dues càmeres de fotos digitals i una càmera de fotos reflex digital, la custòdia dels quals recau en les secretàries.

     

    Els recursos audiovisuals estan a disposició de tot el professorat del centre i el seu responsable és el cap de l’àrea de teoria i projectes o, en el seu defecte, el director. Tots els professors tindran la màxima cura d’aquest material i el retornaran al lloc que li ha estat assignat una vegada utilitzat. L’inventari de recursos audiovisuals està integrat a l’inventari general de recursos didàctics del centre (annex 3).

     



     

    Art H Organització i seguiment de l'acció tutorial de l'alumnat

     

     

     

    L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar les capacitats bàsiques de l’alumnat i orientar-lo per tal d’aconseguir el seu creixement personal, especialment en les facetes creatives i tècniques.

     

    L’Equip Directiu proposarà cada any un/a tutor/a per nivell i/o Cicle Formatiu, tot atenent els criteris d’idoneïtat, capacitat i nombre d’hores de què disposi el professorat.

     

    L’horari de tutories s’estipularà al començament de cada curs acadèmic i serà aprovat pel Claustre. La dedicació dels tutors estarà en funció del nombre d’alumnes del grup. A títol orientatiu, cada 10 alumnes suposaran una hora setmanal de tutoria reservada a parlar amb els alumnes i/o amb els pares.

     

    Seran funcions del/la tutor/a, en col·laboració amb el Claustre de professors:

     

    1. Conèixer la situació de cada alumne amb la finalitat de facilitar el seu procés d’aprenentatge i el desenvolupament personal, creatiu i tècnic.

    2. Vetllar per la bona marxa del grup, d’acord amb les normes del Reglament de Règim Intern de l’Escola, i ajudar a trobar solucions positives quan hi hagi situacions de conflicte.

    3. Coordinar la realització de les activitats del grup fora de l’aula o del Centre.

    4. Conduir les assemblees d’alumnes, aixecar-ne acta i informar-ne al Claustre.

    5. Organitzar les eleccions dels delegats i subdelegats i, a més, les eleccions dels representants dels alumnes al Consell Escolar.

    6. Portar el control d’assistència de l’alumnat del grup

    7. Aixecar acta de les sessions d’avaluació, emplenar els butlletins de notes i comentar les qualificacions amb els alumnes o, si s’escau, amb els seus respectius pares o tutors.

    8. Informar l’alumnat, especialment aquell que s’incorpori de nou a l’Escola, sobre el funcionament del Centre.

    9. Mantenir un contacte regular amb les famílies dels alumnes menors de 18 anys.

     

    Per al seguiment de l’alumnat que fa pràctiques en empreses, el Director nomenarà tutors/es de pràctiques a les empreses, procurant que les persones nomenades tinguin una clara vinculació amb els mòduls pràctics dels Cicles Formatius.

     

    Es nomenarà almenys un/a tutor/a de pràctiques a les empreses per família professional que imparteixi el Centre.

     

    Seran funcions dels tutors de pràctiques:

     

    1. Elaborar el Pla d’Activitats que l’alumne ha de realitzar en l’empresa amb el vist-i-plau del Director i efectuar-ne el seguiment amb una regularitat quinzenal.

    2. Orientar l’alumne sobre el tipus de pràctiques a realitzat i sobre la idoneïtat de l’empresa, estudi o taller on ha d’efectuar les pràctiques.

    3. Establir el contacte amb l’entitat col·laboradora i mantenir-hi el contacte durant el temps que un alumnes estigui realitzant les pràctiques.

    4. Repassar, d’acord amb el Secretari Acadèmic, el Conveni de Col·laboració entre Escola i Empresa.

    5. Emplenar i mantenir al dia del Quadern de Seguiment de Pràctiques a Empreses, i vetllar perquè tant l’alumne com l’empresa emplenin la part corresponent del quadern de pràctiques, on es reflecteixen les activitats realitzades pels alumnes i l’avaluació posterior per part de l’empresa.

    6. Lliurar l’esmentat Quadern de Seguiment de Pràctiques al Secretari Acadèmic, una vegada l’alumne hagi finalitzat les practiques i hagi estat avaluat, per a què procedeixi a arxivar-lo en l’expedient acadèmic de l’alumne.

    7. Fer el seguiment de les pràctiques de l’alumne i valorar l’aprenentatge assolit i el programa realment desenvolupat. Aquesta valoració es farà a partir de les aportacions del representant de l’empresa i de l’alumne.

     



     

    Art I Tractament de la diversitat de l'alumnat i adaptacions curriculars per a l'alumnat amb NEE

     

     

     

    • Tal i com s’estableix en els Objectius Generals del Projecte Educatiu de l’Escola, es procurarà que el professorat empri en les seves classes una metodologia variada i una pluralitat de recursos didàctics que contempli la diversitat de l’alumnat. Amb respecte per la

     

    personalitat de cada docent i la naturalesa de cada matèria i/o mòdul, la programació haurà d’incloure:

     

    1. La diversificació dels mitjans de comunicació del professorat amb l’alumnat.

    2. La pluralitat de mètodes pedagògics, com ara explicacions teòriques, exercicis pràctics, treballs individuals i col·lectius, visites, etc.

    3. La inclusió, si cal, d’exercicis i/o tasques d’ampliació i reforç.

     

    • La programació de totes les matèries ha de procurar mantenir l’equilibri entre els continguts referents a fets, conceptes i sistemes, procediments i actituds, valors i normes.

     

    • En el cas que l’Equip Docent ho consideri es podran fer adaptacions curriculars individualitzades de caràcter específic, bo i que les adaptacions curriculars hauran de respectar el principi de mantenir l’alumne/a en el seu grup habitual i, sempre, tindran en compte els objectius finals de cicle per tal de garantir-ne al màxim el seu assoliment.

    • En el cas d’alumnes amb deficiències psíquiques o físiques, i amb necessitats educatives especials (NEE) el professorat atendrà les recomanacions d’especialistes: psicopedagogs, logopedes, assistents socials, etc. Es programaran reforços de tutories per garantir les mateixes opcions a tot l'alumnat.

     



     

    Art J Criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i aprenentatge i de la pràctica docent del professorat

     

     

     

    Avaluació dels mòduls

     

    1. Els criteris específics per a l’avaluació de cadascun dels mòduls d’un determinat cicle queda concretat en els documents de programació de cada mòdul i, també, en la proposta de coordinació de cada cicle, que el Consell Escolar de Centre aprova a l’inici de curs.

    2. El professor de cada mòdul exposarà als alumnes el criteris d’avaluació a l’inic de cada curs.

    3. Amb tot, existeixen una sèrie de criteris comuns a l’avaluació de tots els mòduls:

     

    3.1.Per poder ser avaluat l’alumne/a ha d’haver assistit a un mínim del 80% de les classes.

     

    3.2 Cada curs té una única convocatòria (que correspon a la nota obtinguda a la junta d’avaluació final).

     

    3.3 Cada curs se celebren tres juntes d’avaluació informatives que corresponen a l’acabament de cada un dels tres trimestres lectius. L’alumnat rebrà informació de les seves notes a l’acabament de cada trimestre.

     

    3.4 Un cop s’ha acabat el segon quadrimestre, s’obre un període de recuperacions durant el mes de juny (consulteu el calendari escolar de cada curs). La finalitat d’aquest període de recuperacions es donar l’oportunitat de recuperar unitats de programació a l'alumnat que ha seguit el curs amb un mínim de regularitat. Cada mòdul pot establir una normativa interna destinada a impossibilitar que l'alumnat que no ha seguit el curs amb regularitat pugui presentar-se a les recuperacions del mes de juny. Acabat el període de recuperacions, es celebra la junta d’avaluació final.

     

    3.5 Per superar un mòdul s’ha d’haver superat (amb un mínim de 5) totes les unitats de programació del mòdul (les unitats de programació són els grans blocs de temàtics de cada mòdul).

     

    3.6 Un mòdul superat es qualifica amb una nota numèrica entre 5 i 10, sense decimals. Aquesta nota és fruit de la mitja ponderada de les qualificacions de les unitats de programació de tot el mòdul.

     

    3.7 Cal tenir present que en els mòduls partits en dos cursos, la nota de primer curs és merament informativa i el mòdul només es qualifica al final de segon.

     

    3. 8 Un mòdul no superat pot tenir les següents qualificacions:

     

    N_1.

     

    Equival a mòdul pendent: l’alumne/a no ha superat un mínim del 80% dels objectius del mòdul i l’haurà de repetir presencialment, pagar la taxa corresponent, no se li guarden notes d’aquell mòdul aprovades d’un curs per a l’altre, i esgota una convocatòria d'aquell mòdul.

     

    Equival a "no avaluat". L’alumne/a ha perdut el dret a ser avaluat per faltes d’assistència (superiors al 20% de les hores de classe) i el curs vinent haurà de repetir presencialment el mòdul, pagar la taxa corresponent, i no se li guarden notes aprovades d’aquell mòdul d’un curs per a l’altre, en tot cas esgota convocatòria.

     

    *X

     

    Convalidació d’un mòdul. Si l’alumne demana la convalidació d’un determinat mòdul haurà de fer una sol·licitud per escrit a la Direcció del Centre i aportar els consegüents documents justificatius que acreditin haver cursat i superat aquell mòdul en un altre cicle de nivell igual o superior a aquell que està matriculat. Per a la resolució de la convalidació, la Direcció del Centre s’avindrà a la normativa vigent establerta pel Departament d’Educació. A l’expedient acadèmic de l’alumne sol·licitant es farà constar el signe ”*X” (convalidat), al costat de la nota qualificació del mòdul superat en un altre cicle.

     

    Assistència de l'alumnat

     

    Els ensenyament d’art plàstiques i disseny són de caràcter presencial i, per tant, l’assistència de l’alumnat a totes les hores previstes per a cadascun dels mòduls lectius que cursi i per a la FCT és obligatòria.

     

    L’assistència de l’alumnat és la condició necessària que permet l’avaluació contínua. Tal i com s’esmenta en l'article E sobre “criteris d'avaluació”, una assistència inferior al 80% no justificada impossibilitarà l’avaluació del mòdul corresponent.

     



     

    Avaluació de la fase de formació pràctica

     

    L’avaluació de la FFP es farà un cop l’alumne hagi realitzat la fase de pràctiques a l’empresa.

     

          1. L’avaluació de la FFP tindrà en compte tant la valoració que l’empresa faci de l’actitud de l’alumne, com la valoració del tutor de pràctiques en relació al pla d’activitats elaborat pel centre i atenent als criteris de valoració de la FFP que s’expliciten en el capítol “criteris per a la realització i organització de la fase de formació pràctica”.

     

    A l’hora d’avaluar, l’empresa haurà de tenir en compte, com a mínim els següents aspectes:

     

    1. Capacitat d’assimilació de les pràctiques

    2. Precisió i qualitat en les pràctiques

    3. Interès per la feina

    4. Assistència i puntualitat

    5. Integració dins del grup de treball

     

    En base a aquestes pautes, l’empresa col·laboradora qualificarà les actituds de l’alumne amb: Excel·lent (A), Bona (B), Normal (C), Passiva (D), Negativa (E) i la seva valoració es farà constar al Quadern de seguiment de pràctiques a empreses.

     

    A l’hora d’avaluar, el centre tindrà en compte el grau d’aprofitament de pràctiques i el nivell de consecució previst al pla d’activitats de pràctiques (que ha de constar al llibre de pràctiques) i d’acord amb els Criteris de valoració de la fase de pràctiques exposats en aquest projecte curricular. En base a aquestes pautes, el centre qualificarà la tasca de l’alumne amb: Excel·lent (A), Bona (B), Normal (C), Passiva (D), Negativa (E) i la seva valoració es farà constar al Quadern de seguiment de pràctiques a empreses.

     

    La qualificació final de la FFP serà expressada amb: Apte o No Apte.

     

    Per superar el cicle cal haver estat avaluat com a apte o apta en la FFP.

     



     

    Avaluació de l'obra o projecte final

     

    Per avaluar el projecte o obra final es tindrà en compte:

     

    • En la fase de definició (recerca i representació), els nivells d’investigació i adequació entre concepte i forma, la utilització dels mitjans gràfics i/o volumètrics com a instruments vehiculadors de les idees i conceptes. Així mateix, s’avaluarà que l’obra sigui definida gràficament en la seva totalitat.

    • En la fase de construcció/execució, els nivells de realització pràctica segons el que s’ha estipulat en la proposta, l’interès artístic, la creativitat, l’originalitat, el grau d’interdisciplinarietat.

    • En la fase de presentació, la utilització adient d’aquells recursos i/o mitjans gràfics, audiovisuals, etc., que complementin l’explicació i defensa de la pròpia proposta.

     

    En cada fase de desenvolupament del projecte o obra final hi haurà una avaluació, la superació de la qual, condició necessària per passar a la següent fase, es qualificarà amb APTE. En cas que no es superi l’avaluació es qualificarà amb NO APTE la qual cosa suposarà el no poder passar a la següent fase.

     

    Després de la presentació pública, la comissió avaluadora avaluarà parcialment el projecte o obra final en base a dos criteris: teoria i pràctica.

     

    Es qualificarà entre 0 i 10 punts, per tal d’aconseguir una avaluació positiva serà necessari la una qualificació igual o superior a 5 de les dues parts (teoria i pràctica). La mitjana aritmètica d’aquestes dues notes, expressada amb un sol decimal, serà la qualificació final del projecte/obra final..

     



     

    Art K Criteris i procediments per l'atenció lingüística específica de l'alumnat que s'incorpora tardanament al sistema educatiu a Catalunya

     

     

     

    S'adaptarà si cal, durant un període determinat, i amb els mitjans de que disposi el centre la llengua per a aquelles persones nouvingudes , en cas que es conegui la llengua d'ús de la persona procedent d'un altre país.

     

    Es farà una acollida personalitzada de l'alumnat nouvingut, sempre que es pugui, i es vetllarà perquè aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si s'escau, el procés d'aprenentatge de la llengua, d'una manera progressiva.

     



     

    Art L Incorporació a les diferents matèries dels continguts de caràcter transversal

     



     

    Degut a la poca permeabilitat dels currículums de les especialitats de l'escola, i que els continguts de caràcter transversals són molt pocs, s'intenta des de les programacions per àrees reforçar aquests aspectes, ja sigui des dels mòduls troncals i dins d'un mateix cicle, com en un segon grau de coordinació en els mòduls que comparteixen amb altres cicles, ja sigui Història, Projectes/Volum, Dibuix artístic i/o Formació i orientació laboral.

     



     

    Art M Criteris i pautes de seguiment per a l'orientació educativa

     

     

     

    L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar les capacitats bàsiques de l’alumnat i orientar-lo per tal d’aconseguir el seu creixement personal, especialment en les facetes creatives i tècniques. Per tant serà el tutor i el tutor de pràctiques de cada alumne l'encarregat d'orientar-lo en i per a la seva formació, tenint en compte les característiques i aptituds de cada alumne.

     

    ANNEX 1

     

    OBRA-PROJECTE FINAL

     

    (Arxiver/escola/PROFESSORAT/NORMATIVES ESCOLA)

     

    ANNEX 2

     

    BIBLIOTECA

     

    (Arxiver/escola/PROFESSORAT/NORMATIVES ESCOLA)

     

    ANNEX 3

     

    INVENTARI GENERAL DEL CENTRE

     

    (Arxiver/escola/PROFESSORAT/NORMATIVES ESCOLA)

     

    ANNEX 4

     

    REGLAMENT DE RÈGIM INTERN

     

    (Arxiver/escola/PROFESSORAT/NORMATIVES ESCOLA)